El Valencia CF mai deixa de creure

Este Valencia CF mai deixa de creure, sempre lluita fins al final. Fins que el col·legiat no assenyala el camí als vestuaris no oneja la “bandera blanca” en to de pau, si pot no es conformarà amb un empat, si va perdent no és una sorpresa que acabe empatant… el porta en el seu caràcter. Pateix, però el seu inconformisme li està donant moltes alegries a l'afició, com l'última viscuda en la UEFA Europa League.

Els gols de Daniel Wass i de Guedes en el temps afegit van servir per a desequilibrar el 1-1, encarrilant l'eliminatòria de quarts de final enfront del Villarreal CF amb eixe 1-3, però encara caldrà patir per a certificar el passe a les semifinals. Dos gols que eleven a 19 els anotats entre el minut 75 de partit i el final, que signifiquen el 31 per cent sobre el total, nou d'ells a partir del minut 90.

És igual la competició, el rival, si els gols són originats a pilota parada o en una acció trenada, la realitat diu que el Valencia CF de Marcelino sempre vol guanyar i ho busca fins al final. I com deia Marcelino, a la conclusió del partit a Vila-real, quan se li qüestionava per l'elevat nombre de gols que marca l'equip en els minuts finals, “quan les coses passen moltes vegades deixen de ser casualitat per a convertir-se en virtut”.

I este Valencia CF continuarà barallant per regalar victòries a la seua afició… encara que siga patint i en l'últim sospir, perquè mai baixarà els braços i sempre crea en la seua capacitat per a acabar alçant els braços en senyal de victòria.